Tema 7.Professorat i àmbit tecnològic

     El que anem a tractar en aquest tema és  la diferència entre "fer coses diferents o noves" i el que significa que aqueixos canvis conduïsquen a una autèntica transformació de les pràctiques escolars en un sentit que supose un avanç d’aprenentatge tecnològic en el sistena educatiu.

Expocisió del professor recolzat en tecnologies.

   La implementació de la tecnologia en l'educació pot veure's només com una eina de suport, no ve a substituir al mestre, sinó pretén ajudar-ho perquè l'estudiant tinga més elements (visuals i auditius) per a enriquir el procés d'ensenyament aprenentatge. Sobretot si visualitzem que les TIC poden ser utilitzades per a treballar diferents estils d'aprenentatge, així, els alumnes se sentiran beneficiats i el més important atesos pels seus professors perquè llavors les classes que solament es fonamentaven en un discurs poden enriquir-se amb imatges, àudio, vídeos, en fi una gamma d'elements multimèdia quepodria servir per a disminuir la monotonia en la qual s'arriba a caure en l'aula de classe.

   No obstant açò perquè aquest creixement i enriquiment dels processos d'ensenyament aprenentatge puga donar-se, és necessari que els docents coneguen els inconvenients i avantatges sobre el maneig de tecnologies educatives en l'aula. 

Inconvenients     

• L'alumne aprèn millor alguns continguts però no aprèn a utilitzar les tecnologies.
• No fomenta l'accés universal a les TIC.
• No suposa treball cooperatiu, ni promou la participació social.
• Tampoc facilita l'aprenentatge actiu ni l'ús estratègic dels recursos.
• No es beneficia de l'establiment de xarxes, ni participació de la comunitat.
• Esquema professor ensenya i alumne aprèn.

Avantatges

• Il·lustrar amb major claredat alguns conceptes i presentar-los de forma mes atractiva.
• El professorat aprèn a utilitzar les TIC.
• Podria millor la motivació cap a l'aprenentatge de l'assignatura i/o cap a l'ús de recursos informàtics.

Iniciació a la informàtica.
    Quan s'accedeix a un aula d'informàtica hem de dedicar un esforç a a ensenyar continguts tant específics com:

          -Ús del ratolí.                                   -Bases de dades.

          -Guardar/recuperar fitxers.                -Nocions bàsiques d'Interne.

          -Processadors de textos.                  -Aplicacions ofimàtiques.

    Aquests continguts desenvolupen coneixements bàsics necessaris per a poder utilitzar les tecnologies, no obstant açò no són suficients per a fer un ús reflexiu i "estratègic" de les tecnologies per a aconseguir els propis objectius d'aprenentatge i comunicació.

D'altra banda, si s'ensenyen de forma descontextualitzada, no es fomenta un aprenentatge significatiu, ni funcional (com sempre, açò depèn de com es realitze l'activitat i l’aceptació dels alumnes).

Treball mitjançant programes educatius.

    Aquesta modalitat consisteix en la utilització de programes, habitualment elaborats per uns altres (editorials, altres professionals,…). A voltes és el propi professorat qui els construeix, utilitzant eines d'autor; en aquest últim cas, sol garantir-se major proximitat als objectius curriculars que s'estiguen treballant, un ajust més fi a les necessitats educatives del grup i, especialment, l'ús de continguts més propers a cada alumne i alumna (per exemple, quan s'utilitzen les pròpies fotos de l'alumnat per a confeccionar puzles).

En els programes educatius l'habitual és que es proposen exercicis pautats en els quals s'ha de "trobar la resposta correcta". Usat d'aquesta forma, l'ordinador pot aportar un aspecte atractiu i pot resultar motivador per si mateix, però la tasca que es realitza no sol ser diferent de la qual es demana en els exercicis de paper i llapis de resposta tancada. En general, aquest tipus d'exercicis són molt semblats a "emplenar una fitxa", i tenen per tant els mateixos avantatges i inconvenients: poden servir per a consolidar alguns conceptes ja adquirits, però el seu valor en aquest sentit dependrà de diversos factors: criteris pedagògics amb que estiguen construïts, adequació al nivell de cada alumne o alumna, relació amb la metodologia d'ensenyament que s'estiga utilitzant en l'aula… D'altra banda, no són l'eina més adequada per a afavorir la creativitat ni l'ús estratègic dels recursos.

No obstant açò, el terme "programes educatius" s'utilitza en un sentit molt ampli i no tots tenen aqueixes característiques. Alguns permeten un grau considerable d'interactivitat i llibertat creativa per part de l'alumnat; en aqueix cas afavoreixen un ús amb més possibilitats educatives.

Aprenentatge per investigació.

    El component cooperatiu es considera fonamental en aquest model, en el qual es contempla la comunicació i el debat entre posicions diverses, com un dels elements més enriquidors. Es fonamenta en agrupaments heterogenis i propugna l'intercanvi amb els més variats agents socials, de l'entorn proper físicament o de l'entorn virtual, per la qual cosa potencia l'establiment de xarxes.

Per la seua pròpia essència, es tracta de fomentar l'aprenentatge actiu i el més autònom possible per part de l'alumnat, que es veu confrontat a prendre decisions entorn de com procedir en l'aprenentatge, quins recursos utilitzar, com seleccionar i elaborar la informació oposada, com organitzar i repartir el treball entre els membres del grup, com presentar el producte resultant… El professorat se situa així en el paper d'orientador, guia, mediador.

Cal assenyalar que aquesta modalitat de treball suposa, fonamentalment i com a principal premissa, un model educatiu valuós en si mateix, que s'enriqueix encara més amb la incorporació de les TIC.

Tema 6. El procés d'integració i ús padagògic de les TIC en centres educatius.

     En l'actualitat les TICS han adquirit una rellevant importància en el procés ensenyament aprenentatge. S'han convertit en l'eix transversal de l'acció formativa a través del conjunt d'eines, suports i canals que faciliten els processos d'aprenentatge, considerant elements fonamentals com el “accés a la informació” i la “comunicació” en espai i temps.

Per aquest motiu és necessari conèixer les aportacions i investigacions que ocorren a través d'aquest model d'ensenyament en els centres escolars. I per açò, anem a parlar del “Projecte Medusa”, un Projecte d'Integració de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) en els entorns escolars.

Aportació de les TIC als centres escolars.

Investigacions de les TIC en centres escolars.

Projecte Medusa.

     El “Projecte Medusa” va sorgir de dues iniciatives institucionals amb les quals es pretén orientar el desenvolupament de la Societat de la Informació a Canàries: d'una banda el «Pla per al Desenvolupament de la Societat de la Informació a Canàries», on es va plantejar que l'educació era el pilar fonamental per a l'assoliment de tal propòsit, i per un altre el «Pacte Social per a l'Educació a Canàries» amb el qual es pretén millorar la qualitat del sistema educatiu.

Objectius de la investigació.

• Identificar els canvis i innovacions generats per l'ús pedagògic de les noves tecnologies en els centres
• Explorar els processos d'aprenentatge de l’alumnat que ocorren en situacions d’ensenyament recolzades en l'ús d'ordinadors, observant motivació, expectatives i actituds.
• Identificar els problemes o dificultats més destacats que tenen lloc en relació a les TIC (utilització en l’aula).

Dimensions i técniques  de recollida de dades.

Resultats.

     Els resultats obtinguts són, en línies generals, similars a estudis realitzats en altres contextos internacionals. Les conclusions indiquen que les TIC incorporen alguns canvis organitzatius tant anivell de centre com d'aula, però no necessàriament innovació pedagògica en les pràctiques docents.

Així mateix la figura del professor coordinador TIC és un element catalitzador rellevant en el procés d'ús pedagògic de les tecnologies digitals en cada centre escolar.

Ací es mostren els resultats dins de cada àmbit:

Les TIC i l'organització escolar del centre

• Importància de figura del coordinador TIC que en secundària moltes vegades és gent de tecnologia.
• En Primària el coordinador TIC és un membre de l'equip directiu.
• Problemes de funcionament de xarxa i equips obsolets. Analitzen diversos centres i s'adonen que no hi ha recursos necessaris ni infraestructures.

Les TIC i la pràctica d'ensenyament en l'aula.

• El professorat no genera materials didàctics propis, a pesar que els centres disposen de webs informatives sobre el centre. S'adonen que el professor no genera materials propis sinó que es dedica a agafar i copiar d'internet.
• Les TIC s'utilitzen com a complement a les activitats de les assignatures; l'alumnat treballarà de forma individual en els ordinadors. No es potencia el treball col·laboratiu.
• Els professors utilitzen els recursos *CENICE i no els de medusa o propis.

 Les TIC i l'aprenentatge de l'alumnat

• L'alumnat utilitza els ordinadors de forma autònoma.
• Els alumnes estan més habituats a l'ús de les tecnologies que el professorat, solen preguntar els seus dubtes al company.
• Alta motivació de l'alumnat, encara que el professorat està preocupat per la falta de recursos adaptables a les necessitats dels alumnes

 Les TIC i el desenvolupament professional del professorat.

• En els centres de secundària el professorat actua sense el coordinador TIC, mes autònoms i amb capacitat d'iniciativa
• En secundària els recursos informàtics amb perspectiva innovadora són més utilitzats
• La titulació del professorat influeix en la utilització TIC

Tema 5. Docència virtual B-Learning.

     B-Learning és l'abreviatura de Blended Learning, terme anglès que en termes d'ensenyament virtual es tradueix com a "Formació Combinada" o "Ensenyament Mixt". Es tracta d'una modalitat semi presencial d'estudis que inclou tant formació no presencial (cursos on-line, coneguts genèricament com a e-learning ) com a formació presencial.

Dins d'aquesta disciplina trobem a quatre autors que defineixen B-Learning de forma diferent, la qual cosa no vol dir que totes les opinions no siguen vàlides. Aquestes són:

• Coaten2003, combina l’ensenyament cara a cara amb l’ensenyament virtual. Aquest ensenyament és més clàssic.
• Brodsky2003, segons aquest autor és la suma de les classes magistrals amb exercicis, estudis de vídeo i àudio juntament amb tutories i assessorament.
• Brennan2004, aquest autor ho defineix com una combinació de tots els recursos TIC per a resoldre qualsevol problema. Aquesta definició es més empresarial que educativa.
• Amar 2007, les e-eines combinades amb altres més convencionals on el docent haurà d'assumir responsabilitats otorgades pel model presencial i pel model tradicional.

Aspectes importants d'un sistema B-Learning.
     No existeix una formula única per a aconseguir una solució de B-Learning apropiada, s'han de considerar molts factors com els objectius d'aprenentatge, l'audiència, els requeriments tècnics, etc. abans de seleccionar els models a usar. 

• Cal incloure en l'aprenentatge, les propietats de l'espai virtual. S'ha de guiar i modelar les discussions quan els alumnes estan connectats, és a dir, el professor en tot moment ha de fer de filtre.
• La informació per a ser tractada requereix coneixement per a la seua interpretació
• Permet adquirir coneixements tècnics funcionals.
• No s'aprèn en solitari sinó en solidari en comunicació amb els altres mitjançant fòrums, xats etc.
• Les tutories apareixen com una possibilitat d'ajuda tant en l'ensenyament presencial com a distància.
• Permet la formació de professionals amb competències integrals: sentit crític, creativitat i coneixement de la societat.

Models de E-Learning.
     En ambients de b-learning el model pedagògic ha de tenir en compte certs elements que enfortisquen els coneixements previs dels alumnes. Amb els coneixements i aptituds dels estudiants i docents es poden crear ambients b- learning basats en les habilitats, competències i capacitats.
Per a l'educació virtual i mixta existeixen tres models bàsics B-Learning:

• Model basat en les habilitats. Aquest model de B-Learning es pot definir com una aproximació d'aprenentatge que combina aprenentatge al seu propi pas (WBT, documents, llibres) amb suport a l'aprenent per mitjà d'interaccions amb el facilitador a través d'email, fòrums de discussió, sessions presencials guiades per l'instructor entre altres tècniques. Per a desenvolupar habilitats i coneixements específics. El propòsit de l'aprenentatge al seu propi pas combinat amb suport del professor, és assegurar el compliment dels mòduls d'aprenentatge dissenyats perquè l'alumne els estudie al seu propi pas. A més el suport del professor –guia  ajuda al fet que l'aprenent no se senta sol i perda motivació en el procés.
• Model basat en el comportament o actituds. El model de B-learning amb enfocament en actituds, es defineix com una aproximació d'aprenentatge en la qual es barreja o combinen esdeveniments d'aprenentatge, per mitjà de sessions presencials amb instructor en el saló de classes i laboratoris d'aprenentatge guiats per l'instructor, amb interaccions i discussions facilitades amb tecnologia, com a fòrum de discussió i aules virtuals, per a desenvolupar actituds i conductes específiques entre els aprenents.

• Model basat en la capacitat o competències. Aquest model combina una varietat d'esdeveniments d'aprenentatge amb el suport de tutories, amb el propòsit de facilitar la transmissió del coneixement i desenvolupar competències per al millor acompliment. és a dir, aquest model se centra a cercar i transmetre aqueix coneixement tàcit a través de les tutories, basades en les relacions presencials (cara a cara) i en la tecnologia

B-Leraning vs Ensenyament presencial.

     Molt es parla sobre els avantatges i desavantatges que l'educació a distància representa en relació a la formació presencial. La majoria dels especialistes, en aquest sentit, coincideix que el principal avantatge de la modalitat virtual en relació a la presencial consisteix en la democratització de l'accés a els qui, d'una altra manera, no podrien iniciar o completar la seua formació. I personalment pense que és així.

En l'esquema següent podem comprovar el que aporta cada ensenyament a l'educació.

Tema 4. Docència virtual: E-learning

E-learning és un model de formació a distància que utilitza Internet com a eina d'aprenentatge. Aquest model permet a l'alumne realitzar el curs des de qualsevol part del món i a qualsevol hora.

Amb un ordinador i una connexió a Internet, l'alumne realitza les activitats interactives plantejades, accedeix a tota la informació necessària per a adquirir el coneixement, rep ajuda del professor; es comunica amb el seu tutor i els seus companys, avalua el seu progrés, etc. És a dir, és un ensenyament a distancia obert, flexible i interactiu basat en l'us de les TIC i sobretot aprofitant els mitjans que ofereix internet.

A més, facilita l'acés a una gran quantitat de  de materials d'aprenentatge  sobre un mitja electronic usant un servidor web per a distribuir-los, utilizant  un navegador web  per a acedir i protocols TCP/IP i http per a facilitar el intercanvi.

 En el següent vídeo podeu veure una classe expositiva, en format de lliçó magistral, on se'ns explica d'una forma molt senzilla que és E-Learning.

Característiques E-Learning.

Per regla general, les característiques d'aquesta modalitat formativa es defineixen en contraposició amb les característiques de l'ensenyament tradicional o presencial, entre les moltísimes característiques encomtrem:

• És un aprenentatge molt recolzat en tutories.
• Materials digitals i aprenentatge flexible
• Us de protocols TCP I HTTP per a facilitar la comunicació.
• Aprenentatge mitjançant PC.
• Aprenentatge individual vs aprenentatge col.laboratiu.
• Utilització d´eines síncrones (p.ex un chat) i asíncrones (p. ex tutories)
• Conexió entre professor- alumne esta separada espai-temps.
• Administració dels materials en un servidor web.
• Multimèdia/Hipertextual- Hipermedia (vídeos, text...)

Avantatges i inconvenients de E-Learning.

Regles bàsiques per a l'utilització E-Learning.

Per a garantir una adequada utilització del model e-learning per a l'educació, hem de garantir uns mínims coneixements i regles bàsiques per a afavorir el procés d'aprenentatge dels estudiants, s'han establit les següents normes:

• Una discussió ben dissenyada pot generar la comprensió més clara del concepte i facilita la cooperació entre els alumnes.
• El professor ha d´oferir guies clares per a la interacció amb l´estudiant.
• L´alumne ha de presentar projectes durant el curs.
• Els cursos en línia necessiten data límit.
• Els estudiants trien els temes del projectes.
• El professor ofereix dos tipus de feedback: informació/acusament (retroalimentació continua).

Per a complementar el tema vaig a explicar un poc que són les plataformes de E-learning.

Aquestes plataformes són  un espai virtual d'aprenentatge orientat a facilitar l'experiència de capacitació a distància, tant per a institucions educatives com per a empreses.

Aquest sistema permet la creació de "aules virtuals"; en elles es produeix la interacció entre tutors i alumnes, i entre els mateixos alumnes; com també la realització d'avaluacions, l'intercanvi d'arxius, la participació en fòrums, xats, i una àmplia gamma d'eines addicionals.

                                                                       AtTutor

Dokeos

                                                                               mambo            

                                  moodle

                                                                                                                   

Pràctica 4 i 5: Power Point

Tutorial Power Point 2010