Tema 7.Professorat i àmbit tecnològic

     El que anem a tractar en aquest tema és  la diferència entre "fer coses diferents o noves" i el que significa que aqueixos canvis conduïsquen a una autèntica transformació de les pràctiques escolars en un sentit que supose un avanç d’aprenentatge tecnològic en el sistena educatiu.

Expocisió del professor recolzat en tecnologies.

   La implementació de la tecnologia en l'educació pot veure's només com una eina de suport, no ve a substituir al mestre, sinó pretén ajudar-ho perquè l'estudiant tinga més elements (visuals i auditius) per a enriquir el procés d'ensenyament aprenentatge. Sobretot si visualitzem que les TIC poden ser utilitzades per a treballar diferents estils d'aprenentatge, així, els alumnes se sentiran beneficiats i el més important atesos pels seus professors perquè llavors les classes que solament es fonamentaven en un discurs poden enriquir-se amb imatges, àudio, vídeos, en fi una gamma d'elements multimèdia quepodria servir per a disminuir la monotonia en la qual s'arriba a caure en l'aula de classe.

   No obstant açò perquè aquest creixement i enriquiment dels processos d'ensenyament aprenentatge puga donar-se, és necessari que els docents coneguen els inconvenients i avantatges sobre el maneig de tecnologies educatives en l'aula. 

Inconvenients     

• L'alumne aprèn millor alguns continguts però no aprèn a utilitzar les tecnologies.
• No fomenta l'accés universal a les TIC.
• No suposa treball cooperatiu, ni promou la participació social.
• Tampoc facilita l'aprenentatge actiu ni l'ús estratègic dels recursos.
• No es beneficia de l'establiment de xarxes, ni participació de la comunitat.
• Esquema professor ensenya i alumne aprèn.

Avantatges

• Il·lustrar amb major claredat alguns conceptes i presentar-los de forma mes atractiva.
• El professorat aprèn a utilitzar les TIC.
• Podria millor la motivació cap a l'aprenentatge de l'assignatura i/o cap a l'ús de recursos informàtics.

Iniciació a la informàtica.
    Quan s'accedeix a un aula d'informàtica hem de dedicar un esforç a a ensenyar continguts tant específics com:

          -Ús del ratolí.                                   -Bases de dades.

          -Guardar/recuperar fitxers.                -Nocions bàsiques d'Interne.

          -Processadors de textos.                  -Aplicacions ofimàtiques.

    Aquests continguts desenvolupen coneixements bàsics necessaris per a poder utilitzar les tecnologies, no obstant açò no són suficients per a fer un ús reflexiu i "estratègic" de les tecnologies per a aconseguir els propis objectius d'aprenentatge i comunicació.

D'altra banda, si s'ensenyen de forma descontextualitzada, no es fomenta un aprenentatge significatiu, ni funcional (com sempre, açò depèn de com es realitze l'activitat i l’aceptació dels alumnes).

Treball mitjançant programes educatius.

    Aquesta modalitat consisteix en la utilització de programes, habitualment elaborats per uns altres (editorials, altres professionals,…). A voltes és el propi professorat qui els construeix, utilitzant eines d'autor; en aquest últim cas, sol garantir-se major proximitat als objectius curriculars que s'estiguen treballant, un ajust més fi a les necessitats educatives del grup i, especialment, l'ús de continguts més propers a cada alumne i alumna (per exemple, quan s'utilitzen les pròpies fotos de l'alumnat per a confeccionar puzles).

En els programes educatius l'habitual és que es proposen exercicis pautats en els quals s'ha de "trobar la resposta correcta". Usat d'aquesta forma, l'ordinador pot aportar un aspecte atractiu i pot resultar motivador per si mateix, però la tasca que es realitza no sol ser diferent de la qual es demana en els exercicis de paper i llapis de resposta tancada. En general, aquest tipus d'exercicis són molt semblats a "emplenar una fitxa", i tenen per tant els mateixos avantatges i inconvenients: poden servir per a consolidar alguns conceptes ja adquirits, però el seu valor en aquest sentit dependrà de diversos factors: criteris pedagògics amb que estiguen construïts, adequació al nivell de cada alumne o alumna, relació amb la metodologia d'ensenyament que s'estiga utilitzant en l'aula… D'altra banda, no són l'eina més adequada per a afavorir la creativitat ni l'ús estratègic dels recursos.

No obstant açò, el terme "programes educatius" s'utilitza en un sentit molt ampli i no tots tenen aqueixes característiques. Alguns permeten un grau considerable d'interactivitat i llibertat creativa per part de l'alumnat; en aqueix cas afavoreixen un ús amb més possibilitats educatives.

Aprenentatge per investigació.

    El component cooperatiu es considera fonamental en aquest model, en el qual es contempla la comunicació i el debat entre posicions diverses, com un dels elements més enriquidors. Es fonamenta en agrupaments heterogenis i propugna l'intercanvi amb els més variats agents socials, de l'entorn proper físicament o de l'entorn virtual, per la qual cosa potencia l'establiment de xarxes.

Per la seua pròpia essència, es tracta de fomentar l'aprenentatge actiu i el més autònom possible per part de l'alumnat, que es veu confrontat a prendre decisions entorn de com procedir en l'aprenentatge, quins recursos utilitzar, com seleccionar i elaborar la informació oposada, com organitzar i repartir el treball entre els membres del grup, com presentar el producte resultant… El professorat se situa així en el paper d'orientador, guia, mediador.

Cal assenyalar que aquesta modalitat de treball suposa, fonamentalment i com a principal premissa, un model educatiu valuós en si mateix, que s'enriqueix encara més amb la incorporació de les TIC.