La Web 2.0 és la representació de l'evolució de les
aplicacions i web tradicionals cap a aplicacions web enfocades a l'usuari final
amb l'increment de la possibilitat d'interacció en tots els sentits. Per tant,
web 2.0 bàsicament es refereix a la transició de l'html estàtic de pàgines web,
a webs més dinàmiques que estan més organitzades i basades en aplicacions de
servei als usuaris incloent una important funció comunicativa oberta, amb
èmfasi en les webs sustentades en comunitats d'usuaris.
D'aquesta manera es posa a l'abast de qualsevol usuari
d'Internet noves eines, de text, imatge, vídeo, so, ... que s'interconnecten de
múltiples formes, serveixen per a diverses coses o es gestionen des d'un mateix
compte i que han aconseguit que siga molt
més fàcil que qualsevol puga ser alhora consumidor i generador de continguts
web.
1.
Diferències entre la Web 1.0 i la Web 2.0
La Web 1.0 presenta les següents característiques:
• Pàgines Web estàtiques
• Els continguts són produïts pel Webmaster
• L’arquitectura de treball es Client-Servidor
• Visualització de contiguts mitjançant un navegador web
• L’usuari solament pot llegir el contingut.
• És necessari tenir instal·lat un programari client en
l’ordinador.
Es a dir, l'usuari
no pot interactuar amb el contingut de la pàgina (gens de comentaris,
respostes, cites), estant totalment limitat al que el Webmaster puja a aquesta.
Els usuaris només podien comunicar-se amb el Webmaster mitjançant enllaços o
formularis web de correu electrònic.
La Web 2.0 presenta les següents característiques:
• Gran interacció entre els usuaris.
• La plataforma de treball és la pròpia pàgina web(no és
necessari tenir instal•lat un
programari client en l'ordinador).
• Contingut dinàmic
• Visualització mitjançant navegador, Lector RSS
• L’escriptura Web es compartida
• La unitat mínima de contingut és el post o article.
• Tots son autors de la informació.
La web 2.0 va
ser creada com una segona generació en la història del desenvolupament de
tecnologia Web basada en comunitats d'usuaris i una gamma especial de serveis,
com les xarxes socials, els blocs, Wikis... que fomenten la col·laboració i
l'intercanvi àgil d'informació entre els usuaris d'una comunitat o xarxa
social. La Web 2.0 és també cridada web social per l'enfocament col.laboratiu i
de construcció social d'aquesta eina.
2.
Aplicacions de la Web 2.0 (Segons la activitat a la qual es destina)
• Per a expressar-se, crear i publicar : Blocs, Wikis.
• Per a compartir, publicar i cercar informació: PodCast,
Youtube, Flickr, Del.lici.ous, SlideShare.
• Xarxes Socials: Second Life, Twitter, Facebook.
• Per accedir a informació d’interés: RSS, XML,
BlogLines, Google Reader, cercadors especialitzats.
Abans els
usuaris d'Internet funcionaven com a espectadors en l'espai virtual, però la
web 2.0 va canviar per formes de xarxes, on els usuaris poden interactuar
canviant les bases de dades del lloc, on es troben.
Un exemple
d'açò és Facebook, Twitter o Wikipedia. Llocs on els usuaris són gestors del
seu espai, ho comparteixen amb uns altres i així mateix operen a nivell de
negocis. Un usuari pot vendre, comprar, permutar o associar-se amb altres
usuaris, amb les finalitats que li convinga.
3.-
Implicacions educatives de la Web 2.0
• És un espai social horitzontal i ric en fonts
d'informació
• Està orientat al treball autònom i col.laboratiu
• Crític i creatiu, fomenta l'expressió personal
• Permet investigar i compartir recursos crear
coneixement i aprendre.
•Facilita un aprenentatge més autònom, major participació
en les activitats grupals
• Hi ha més interès i motivació.
• Permet elaborar materials(sols o en grup),
compartir-los i sotmetre'ls a comentaris dels lectors.
• Ofereix espais on-line per a la publicació de
continguts
• Possibilita noves activitats d'aprenentatge i
avaluació.
• Creació i gestió de xarxes de centres i professors.
Avui dia, l'aprenentatge es considera com una activitat social. Un
estudiant no aprèn només del professor i/o del llibre de text ni només en
l'aula: aprèn també a partir de molts altres agents: els mitjans de
comunicació, els seus companys, la societat en general etc.
L'explosió de
llocs socials, on la gent comparteix informació i coneixements, promou una nova
tendència cap a la creació d'una intel·ligència comuna i col·lectiva, creada per
i per als usuaris. Aquesta desmitificació del professor com un agent
indiscutible promou l'aprenentatge col.laboratiu tan desitjat per diversos
corrents de la pedagogia virtual, i ha de ser aprofitada i presa en compte per
als nous models i mètodes d'educació virtual.
Avui dia podem afirmar que ens trobem en una societat
plena d'informació i comunicació tecnològica. Aquesta nova "cultura",
que comporta nous coneixements, noves maneres de veure el món, noves tècniques
i pautes de comportament, l'ús de nous instruments i llenguatges..., va
remodelant tots els racons de la nostra societat i incideix en tots els àmbits
en els quals desenvolupem la nostra vida, exigint de tots nosaltres grans
esforços d'adaptació. Alguns dels principals aspectes que caracteritzen la
"societat de la informació" són els següents:
Característiques
de la societat TIC.
·Gran
presència del “mass media”
amb els seus llenguatges audiovisuals i hipermedials
en tots els àmbits de la societat: oci, llar, món laboral...És a dir, tots
necessitem saber utilitzar aquests instruments tecnològics. Ara la transmissió
de notícies i de tot tipus d'informació a través del planeta és immediata, i
els ordinadors i Internet s'han fet eines imprescindibles per a la majoria dels
treballs que realitzem, fins i tot per a gaudir de moltes formes d'oci
(videojocs, Internet…).
·Gran
quantitat d’informació al nostre abast, Cada vegada ens resulta més fàcil accedir a tot tipus
d'informació (TV, premsa, Internet...), però precisament l'abundància de dades que
tenim al nostre abast (no tots ells fiables i ben actualitzats) ens fa difícil
seleccionar en cada cas la informació més adequada.
·Continus
avanços científics i tecnològics en tots els camps del saber, especialment en bioengenyeria, enginyeria
genètica, noves tecnologies... El coneixement es va renovant contínuament,
veloçment. I força canvis en la forma de fer les coses, en els instruments que
s'utilitzen... Les noves generacions es troben amb molts coneixements diferents
als quals presidien la vida dels seus predecessors. Tots necessitem estar
aprenent contínuament.
·La
fi de l’era industrial.La major part de la població activa dels països en els
quals s'ha consolidat la "societat de la informació" treballa en el
sector serveis, i quasi sempre amb una forta dependència de les noves
tecnologies per a realitzar el seu treball.
·Libertat
de moviment. La "societat
de la informació", sustentada per la voluntat de globalització econòmica i
cultural, porta amb si una creixent llibertat de moviment. Moltes fronteres es
dilueixen i augmenta la llibertat per als moviments internacionals de tot
tipus: persones, mercaderies, capitals..., i sobretot informació. Cada vegada
són més les professions que exigeixen freqüents desplaçaments per diversos
països i especialment el domini de diverses llengües.
·Nous
entorns laborals. Les noves
tecnologies revolucionen l'organització dels entorns laborals iobrin
grans possibilitats al teletreball. Creix contínuament li nombre de persones
que desenvolupen bona part del seu treball a casa, davant un ordinadorconnectat
a Internet: telecomerç, telebanc, teleformació...
Quadre amb les
diferències entre l'era industrial i l'era de la informació.
ERA INDUSTRIAL
ERA DE LA INFORMACIÓ
Estandardització.
Personalització.
Organització burocràtica.
Organització basada en Equips.
Control centralitzat.
Autonomia amb responsabilitat.
Relacions competitives.
Relacions cooperatives.
Presa de decisions autocràtica.
Presa de decisionscompartida.
Acatament, conformitat.
Iniciativa, diversitat.
Comunicació unidireccional.
Treball en xarxa.
Compartimentació,orientat a les
part.
Globalitat, orientat alprocés.
Pla d'obsolescència.
Qualitat total.
El director com a"rei".
El client com a"rei".
Coneixement centralitzat,
no sempre de fàcil accés.
Coneixement distribuït a través de múltiples mitjans, de fàcil accés.
Es podria establir un punt de semblança entre la
revolució de les Tecnologies de la Informació i la Revolució Industrial, la
principal diferència de la qual resideix en la matèria primera de la seua
maquinària, és a dir, passem d'una eclosió social basada en els usos de
l'energia a una societat que el seu ben primordial ha passat a ser el
coneixement i la informació.
Què
són les TIC i les seues característiques.
El conjunt de processos i productes derivats de les noves
eines (maquinari i programari), suports de la informació i canals de
comunicació relacionats amb l'emmagatzematge, processament i transmissió
digitalitzats de la informació.
Les seues principals aportacions a les activitats humanes
es concreten en una sèrie de funcions que ens faciliten la realització dels
nostres treballs perquè, són aquests els que siguen, sempre requereixen una
certa informació per a realitzar-ho, un determinat procesament de dades i
sovint també la comunicació amb altres persones; i açò és precisament el que
ens ofereixen les TIC.
·Fàcil
accés a tot tipus d'informació,
sobre qualsevol tema i en qualsevol format (textual, icònic, sonor),
especialment a través de la televisió i Internet però també mitjançant l'accés
a les nombroses col·leccions de discos en suport CD-ROM i DVD: sobre turisme,
temes legals, dades econòmiques, enciclopèdies generals i temàtiques de tot
tipus, pel·lícules i vídeos digitals (s'estan digitalitzant en suport DVD tota
la producció audiovisual), bases de dades fotogràfiques...
·Instruments
per a tot tipus de procesament de dades. Els sistemes informàtics, integrats per ordinadors,
perifèrics i programes, ens permeten realitzar qualsevol tipus de procesament
de dades de manera ràpida i fiable: escriptura i còpia de textos, càlculs,
creació de bases de dades, tractament d'imatges... Per a açò disposem de
programes especialitzats: processadors de textos, editors gràfics, fulls de
càlcul, gestors de bases de dades, editors de presentacions multimèdia i de
pàgines web..., que ens ajuden especialment a expressar-nos i desenvolupar la
nostra creativitat, realitzar càlculs i organitzar la información.
·Canals
de comunicació immediata, sincrònica i asíncrona, per a difondre informació i
contactar amb qualsevol persona o institució del món mitjançant l'edició i
difusió d'informació en format web, el correu electrònic, els serveis de
missatgeria immediata, els fórums telemàtics, les videoconferències, els blogs
i les wiki...
·Emmagatzematge
de grans quantitats d'informació
en petits suports de fàcil transport (pendrives, discos durs portàtils, targetes
de memòria...). Un pendrive d'1 Gbyte pot emmagatzemar al voltant d'un mil
milions de caràcters, un volum equivalent a mil llibres de centenars de pàgines
i a milers de fotografies de qualitat mitjana. I un disc dur portàtil de 200
Gbytes, pot emmagatzemar molts llargmetratge amb bona qualitat d'imatge.
·Automatització
de tasques, mitjançant la
programació de les activitats que volem que realitzen els ordinadors, que
constitueixen el cervell i el cor de totes les TIC. Aquesta és una de les
característiques essencials dels ordinadors, que en definitiva són
"màquines que processen automàticament la informació seguint les
instruccions d'uns programes".
·Interactivitat. Els ordinadors ens permeten “dialogar” amb programes de
gestió, videojocs, materials formatius multimèdia, sistemes experts
específics... Aquesta interacció és una conseqüència que els ordinadors siguen
màquines programables i siga possible definir el seu comportament determinant
les respostes que han de donar davant les diferents accions que realitzen
davant ells els usuaris.
·Homogeneïtzació dels codis emprats per al registre de la informació
mitjançant la digitalització de tot tipus d'informació: textual, sonora,
icònica i audiovisual. Amb l'ús dels equips adequats es pot captar qualsevol informació,
processar-la i finalment convertir-la a qualsevol format per a emmagatzemar-la
o distribuir-la. Així per exemple, hi ha programes de reconeixement de
caràcters que lligen i converteixen en veu els textos, programes de
reconeixement de veu que escriuen al dictat, escáners i càmeres digitals que
digitalitzen imatges...
·Instrument
cognitiu que potencia les
nostres capacitats mentals i permet el desenvolupament de noves maneres de
pensar.
Vídeo sobre les tic i les seues aportacions a la societat:
Limitacions
de les TIC.
L'expansió de les TIC en tots els àmbits i estrats de la
nostra societat s'ha produït a gran velocitat, i és un procés que contínua ja
que van apareixent sense parar nous elements tecnològics.
No obstant açò, malgrat aquestes magnífiques credencials
que fan de les TIC instruments altament útils per a qualsevol persona, i per
descomptat imprescindibles per a tota empresa, existeixen diverses
circumstàncies que dificulten la seua més àmplia difusió entre totes les
activitats i capes socials:
·Problemes
tècnics: incompatibilitats
entre diversos tipus d'ordinador i sistemes operatius, l'ample de banda
disponible per a Internet (insuficient encara per a navegar amb rapidesa i
visualitzar vídeo de qualitat on-line), la velocitat encara insuficient dels
processadors per a realitzar algunes tasques (reconeixement de veu
perfeccionat, traductors automàtics...)
·Falta
de formació: la
necessitat d'uns coneixements teòrics i pràctics que totes les persones han
d'aprendre, la necessitat d'aptituds i actituds favorables a la utilització
d'aquestes noves eines (alfabetització en TIC).
·Problemes
de seguretat.
Circumstàncies com el risc que es produïsquen accessos no autoritzats als
ordinadors de les empreses que estan connectats a Internet i el possible
robatori dels codis de les targetes de crèdit en comprar en les tendes
virtuals, frena l'expansió del comerç electrònic i d'un major aprofitament de
les possibilitats de la Xarxa.
·Barreres econòmiques. Malgrat el progressiu
abaratiment dels equips i programes informàtics, el seu preu encara resulta
prohibitiu per a moltes famílies. A més, el seu ràpid procés d'obsolescència aconsella la renovació dels
equips i programes cada quatre o cinc anys.
·Barreres
culturals: l'idioma dominant,
l'anglès, en el qual vénen moltes referències i informacions d'Internet (hi ha
moltes persones no ho coneixen); la tradició en l'ús d'instruments tecnològics
avançats (inexistent en molts països poc desenvolupats), etc.
En aquesta pràctica se'ns suggereix realitzar una breu anàlisi dels diferents cercadors o bancs d'imatges que tenim al nostre abast. La finalitat d’aquesta és la d’adquirir un coneixement general de les característiques i tipologies dels cercadors d'imatges i audiovisuals en la Web, a més de, conèixer com es gestionen els drets d'autor als bancs d'imatges i audiovisuals.
Abans de començar amb l'anàlisi sobre els cercadors d'imatges, vaig a explicar-vos en què consisteixen els tipus de llicència que ens trobarem quan anem a cercar els recursos en internet, ja que cal tenir en compte, que no tots aquests recursos són gratuïts ni totes les imatges que trobem als cercadors les podem utilitzar de manera lliure.
Els recursos que us ofereixen els diferents bancs i cercadors per a poder disposar d'imatges per a que les entitats sense ànim de lucre en puguin fer ús. Aquestes imatges solen estar sota llicència Creative Common. En concret, les obres amb llicència creative commons poden estar subjectes a les següents condicions:
Reconeixement (Attribution): En qualsevol explotació de l'obra autoritzada per la llicència caldrà reconèixer l'autoria.
No Comercial (Non commercial): L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials.
Sense Obres Derivades (No Derivate Works): L'autorització per explotar l'obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.
Compartir Igual (Share alike): L'explotació autoritzada inclou la creació d'obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.
A partir dels drets que concedeix la llicencia Creative Common es poden generar 6 llicències diferents:
Si voleu saber més sobre aquest tipus de llicències i les seves condicions específiques podeu consultar el web deCreative commons Catalunya.
Després de conèixer els diferents tipus de llicència que ens anem a trobar quan anem a cercar imatges,és necessaritambé conèixer els diferents tipus de cercadors que encontrarem quan anem a realitzar la nostra cerca, ja que aquest procediment de cerca està completament automatitzat i cada tipologia té una variant. Els diversos tipus de cercadors són:
Cercadors generals. Permeten la utilització de determinats tipus de filtres, a més la recuperació de la imatge aquesta basat en el text que l'acompanya.
Meta-cercadors. Són molt més complets que els multi, permeten consultar simultàniament diversos cercadors i finalment presenten els resultats eliminant duplicitats. El seu major inconvenient és la simplificació de sintaxi que pot generar errors.
El desenvolupament de les competències digitals precisa d'una programació adequada que permeta, de manera sistemàtica, l'aprenentatge tant en la utilització de l'ordinador com en el seu ús per a realitzar diferents tasques que recolzen i reforcen el currículum escolar. Per aquesta raó hem de justificar i dissenyar projectes, perquè els alumnes aconseguisquen un domini adequat dels recursos TIC.
Justificació d’un projecte TIC.
Impulsar el desenvolupament d'un espai virtual de comunicació en el qual tingacabuda tota la comunitat educativa.
Potenciar l'ús de les TIC com a recurs personal del professorat i per a la gestió administrativa.
Desenvolupar un model d'avaluació que permeta conèixer el grau d'utilitzacde les TIC i la seua incidència en el procés educatiu.
Integrar la utilització de les TIC en el procés d'ensenyament – aprenentatge en les diferents àrees del currículum.
Disseny d’aules digitals.
Aules virtuals: S’ha desenvolupat amb la Plataforma Moodle un col.legi virtual on els alumnes entren a les seues “aules” per a realitzar tasques tant en el centre com des de la seva casa o punts d’accés a Internet.
Es disposa d’un cablejat de xarxa i un punt Wifi que donen servei a totes les dependències. 2 armaris mòbils amb TV, dvd y video.
Espai amb PD interactiva: 2 Aules de sisè de primaria,1 Biblioteca escolar, 1 Aula d’usos múltples, 1Aula TIC fixa.
Aules d’infantil i Primària. 1 ordinador amb Internet, 1 vídeo projector fixe, 1 pissarra de proyecció, conexión amb impressora en xarxa.
Models i estratègies didàctiques.
Suport, reforç, complement i ampliació de les exposicions del professor.
Realització de tasques on-line des de diverses plataformes.
Reforçen la realització d'activitats de lecto-escriptura.
Presentació de treballs i Unitats Didàctiques.
Conclusions.
La incorporació de les TIC en les aules, com ja venim veient en temes anteriors, necessita que els professors assumisquen un paper d'orientador i mediador en el procés d'aprenentatge de l'alumne. La funció va a consistir en la planificació i justificació del procés educatiu d'una manera flexible, obert, utilitzant diversitat de fonts i codis que faciliten una metodologia interactiva i cooperativa de treball.
Aquesta intregració, no està solament en la innovació dels centres en tecnologia, sinó en les seues concepcions i pràctiques pedagògiques; els canvis es refereixen a la globalitat del procés d'ensenyament, en l'activitat de l'aprenentatge de l'alumne, en el paper del docent, l'organització de la classe, canvis en els models, entre unes altres.
.png "English"){kind=small}
La Web 2.0 és la representació de l'evolució de les
aplicacions i web tradicionals cap a aplicacions web enfocades a l'usuari final
amb l'increment de la possibilitat d'interacció en tots els sentits. Per tant,
web 2.0 bàsicament es refereix a la transició de l'html estàtic de pàgines web,
a webs més dinàmiques que estan més organitzades i basades en aplicacions de
servei als usuaris incloent una important funció comunicativa oberta, amb
èmfasi en les webs sustentades en comunitats d'usuaris.
