Tema 10. La web 2.0.

          La Web 2.0 és la representació de l'evolució de les aplicacions i web tradicionals cap a aplicacions web enfocades a l'usuari final amb l'increment de la possibilitat d'interacció en tots els sentits. Per tant, web 2.0 bàsicament es refereix a la transició de l'html estàtic de pàgines web, a webs més dinàmiques que estan més organitzades i basades en aplicacions de servei als usuaris incloent una important funció comunicativa oberta, amb èmfasi en les webs sustentades en comunitats d'usuaris.

D'aquesta manera es posa a l'abast de qualsevol usuari d'Internet noves eines, de text, imatge, vídeo, so, ... que s'interconnecten de múltiples formes, serveixen per a diverses coses o es gestionen des d'un mateix compte i que han aconseguit que siga  molt més fàcil que qualsevol puga ser alhora consumidor i generador de continguts web.

1. Diferències entre la Web 1.0 i la Web 2.0

La Web 1.0 presenta les següents característiques:

• Pàgines Web estàtiques

• Els continguts són produïts pel Webmaster

• L’arquitectura de treball es Client-Servidor

• Visualització de contiguts mitjançant un navegador web

• L’usuari solament pot llegir el contingut.

• És necessari tenir instal·lat un programari client en l’ordinador.

     Es a dir, l'usuari no pot interactuar amb el contingut de la pàgina (gens de comentaris, respostes, cites), estant totalment limitat al que el Webmaster puja a aquesta. Els usuaris només podien comunicar-se amb el Webmaster mitjançant enllaços o formularis web de correu electrònic.    

La Web 2.0 presenta les següents característiques:

• Gran interacció entre els usuaris.

• La plataforma de treball és la pròpia pàgina web(no és necessari tenir instal•lat un   programari client en l'ordinador).

• Contingut dinàmic

• Visualització mitjançant navegador, Lector RSS

• L’escriptura Web es compartida

• La unitat mínima de contingut és el post o article.

• Tots son autors de la informació.

     La web 2.0 va ser creada com una segona generació en la història del desenvolupament de tecnologia Web basada en comunitats d'usuaris i una gamma especial de serveis, com les xarxes socials, els blocs, Wikis... que fomenten la col·laboració i l'intercanvi àgil d'informació entre els usuaris d'una comunitat o xarxa social. La Web 2.0 és també cridada web social per l'enfocament col.laboratiu i de construcció social d'aquesta eina.

2. Aplicacions de la Web 2.0 (Segons la activitat a la qual es destina)

• Per a expressar-se, crear i publicar : Blocs, Wikis.

• Per a compartir, publicar i cercar informació: PodCast, Youtube, Flickr, Del.lici.ous, SlideShare.

• Xarxes Socials: Second Life, Twitter, Facebook.

• Per accedir a informació d’interés: RSS, XML, BlogLines, Google Reader, cercadors especialitzats.

     Abans els usuaris d'Internet funcionaven com a espectadors en l'espai virtual, però la web 2.0 va canviar per formes de xarxes, on els usuaris poden interactuar canviant les bases de dades del lloc, on es troben.

     Un exemple d'açò és Facebook, Twitter o Wikipedia. Llocs on els usuaris són gestors del seu espai, ho comparteixen amb uns altres i així mateix operen a nivell de negocis. Un usuari pot vendre, comprar, permutar o associar-se amb altres usuaris, amb les finalitats que li convinga.

3.- Implicacions educatives de la Web 2.0

• És un espai social horitzontal i ric en fonts d'informació

• Està orientat al treball autònom i col.laboratiu

• Crític i creatiu, fomenta l'expressió personal

• Permet investigar i compartir recursos crear coneixement i aprendre.

•Facilita un aprenentatge més autònom, major participació en les activitats grupals

• Hi ha més interès i motivació.

• Permet elaborar materials(sols o en grup), compartir-los i sotmetre'ls a comentaris dels lectors.

• Ofereix espais on-line per a la publicació de continguts

• Possibilita noves activitats d'aprenentatge i avaluació.

• Millora competències digitals(cercar, processar, comunicar).

• Creació i gestió de xarxes de centres i professors.

     Avui dia, l'aprenentatge es considera com una activitat social. Un estudiant no aprèn només del professor i/o del llibre de text ni només en l'aula: aprèn també a partir de molts altres agents: els mitjans de comunicació, els seus companys, la societat en general etc.

     L'explosió de llocs socials, on la gent comparteix informació i coneixements, promou una nova tendència cap a la creació d'una intel·ligència comuna i col·lectiva, creada per i per als usuaris. Aquesta desmitificació del professor com un agent indiscutible promou l'aprenentatge col.laboratiu tan desitjat per diversos corrents de la pedagogia virtual, i ha de ser aprofitada i presa en compte per als nous models i mètodes d'educació virtual.