Tema 9: Les tecnologies de la informació i la comunicació en la societat digital.

Avui dia podem afirmar que ens trobem en una societat plena d'informació i comunicació tecnològica. Aquesta nova "cultura", que comporta nous coneixements, noves maneres de veure el món, noves tècniques i pautes de comportament, l'ús de nous instruments i llenguatges..., va remodelant tots els racons de la nostra societat i incideix en tots els àmbits en els quals desenvolupem la nostra vida, exigint de tots nosaltres grans esforços d'adaptació. Alguns dels principals aspectes que caracteritzen la "societat de la informació" són els següents:

Característiques de la societat TIC.

·        Gran presència del “mass media” amb els seus llenguatges audiovisuals i hipermedials en tots els àmbits de la societat: oci, llar, món laboral...És a dir, tots necessitem saber utilitzar aquests instruments tecnològics. Ara la transmissió de notícies i de tot tipus d'informació a través del planeta és immediata, i els ordinadors i Internet s'han fet eines imprescindibles per a la majoria dels treballs que realitzem, fins i tot per a gaudir de moltes formes d'oci (videojocs, Internet…).

·        Gran quantitat d’informació al nostre abast, Cada vegada ens resulta més fàcil accedir a tot tipus d'informació (TV, premsa, Internet...), però precisament l'abundància de dades que tenim al nostre abast (no tots ells fiables i ben actualitzats) ens fa difícil seleccionar en cada cas la informació més adequada.

·        Continus avanços científics i tecnològics en tots els camps del saber, especialment en bioengenyeria, enginyeria genètica, noves tecnologies... El coneixement es va renovant contínuament, veloçment. I força canvis en la forma de fer les coses, en els instruments que s'utilitzen... Les noves generacions es troben amb molts coneixements diferents als quals presidien la vida dels seus predecessors. Tots necessitem estar aprenent contínuament.

·        La fi de l’era industrial. La major part de la població activa dels països en els quals s'ha consolidat la "societat de la informació" treballa en el sector serveis, i quasi sempre amb una forta dependència de les noves tecnologies per a realitzar el seu treball.

·        Libertat de moviment. La "societat de la informació", sustentada per la voluntat de globalització econòmica i cultural, porta amb si una creixent llibertat de moviment. Moltes fronteres es dilueixen i augmenta la llibertat per als moviments internacionals de tot tipus: persones, mercaderies, capitals..., i sobretot informació. Cada vegada són més les professions que exigeixen freqüents desplaçaments per diversos països i especialment el domini de diverses llengües.

·        Nous entorns laborals. Les noves tecnologies revolucionen l'organització dels entorns laborals i obrin grans possibilitats al teletreball. Creix contínuament li nombre de persones que desenvolupen bona part del seu treball a casa, davant un ordinador connectat a Internet: telecomerç, telebanc, teleformació...

Quadre amb les diferències entre l'era industrial i l'era de la informació.

ERA INDUSTRIAL	ERA DE LA INFORMACIÓ
Estandardització.	Personalització.
Organització burocràtica.	Organització basada en Equips.
Control centralitzat.	Autonomia amb responsabilitat.
Relacions competitives.	Relacions cooperatives.
Presa de decisions autocràtica.	Presa de decisions compartida.
Acatament, conformitat.	Iniciativa, diversitat.
Comunicació unidireccional.	Treball en xarxa.
Compartimentació, orientat a les part.	Globalitat, orientat al procés.
Pla d'obsolescència.	Qualitat total.
El director com a "rei".	El client com a "rei".
Coneixement centralitzat, no sempre de fàcil accés.	Coneixement distribuït a través de múltiples mitjans, de fàcil accés.

Es podria establir un punt de semblança entre la revolució de les Tecnologies de la Informació i la Revolució Industrial, la principal diferència de la qual resideix en la matèria primera de la seua maquinària, és a dir, passem d'una eclosió social basada en els usos de l'energia a una societat que el seu ben primordial ha passat a ser el coneixement i la informació.

Què són les TIC i les seues característiques.

El conjunt de processos i productes derivats de les noves eines (maquinari i programari), suports de la informació i canals de comunicació relacionats amb l'emmagatzematge, processament i transmissió digitalitzats de la informació.

Característiques:

          -Inmaterialitat.               -Reproducció il•limitada.

-Deslocalització.            -No linealitat (hiperenllaços)

-Interactivitat.                -Interconexió.

-Instantaneitat.               -Diversitat/Multiformat (text, imatge, só...)

Més informació:

http://www.tecnologiahechapalabra.com/tecnologia/glosario_tecnico/articulo.asp?i=875

Aportacions de les TIC.

Les seues principals aportacions a les activitats humanes es concreten en una sèrie de funcions que ens faciliten la realització dels nostres treballs perquè, són aquests els que siguen, sempre requereixen una certa informació per a realitzar-ho, un determinat procesament de dades i sovint també la comunicació amb altres persones; i açò és precisament el que ens ofereixen les TIC.

·        Fàcil accés a tot tipus d'informació, sobre qualsevol tema i en qualsevol format (textual, icònic, sonor), especialment a través de la televisió i Internet però també mitjançant l'accés a les nombroses col·leccions de discos en suport CD-ROM i DVD: sobre turisme, temes legals, dades econòmiques, enciclopèdies generals i temàtiques de tot tipus, pel·lícules i vídeos digitals (s'estan digitalitzant en suport DVD tota la producció audiovisual), bases de dades fotogràfiques...

·        Instruments per a tot tipus de procesament de dades. Els sistemes informàtics, integrats per ordinadors, perifèrics i programes, ens permeten realitzar qualsevol tipus de procesament de dades de manera ràpida i fiable: escriptura i còpia de textos, càlculs, creació de bases de dades, tractament d'imatges... Per a açò disposem de programes especialitzats: processadors de textos, editors gràfics, fulls de càlcul, gestors de bases de dades, editors de presentacions multimèdia i de pàgines web..., que ens ajuden especialment a expressar-nos i desenvolupar la nostra creativitat, realitzar càlculs i organitzar la información.

·        Canals de comunicació immediata, sincrònica i asíncrona, per a difondre informació i contactar amb qualsevol persona o institució del món mitjançant l'edició i difusió d'informació en format web, el correu electrònic, els serveis de missatgeria immediata, els fórums telemàtics, les videoconferències, els blogs i les wiki...

·        Emmagatzematge de grans quantitats d'informació en petits suports de fàcil transport (pendrives, discos durs portàtils, targetes de memòria...). Un pendrive d'1 Gbyte pot emmagatzemar al voltant d'un mil milions de caràcters, un volum equivalent a mil llibres de centenars de pàgines i a milers de fotografies de qualitat mitjana. I un disc dur portàtil de 200 Gbytes, pot emmagatzemar molts llargmetratge amb bona qualitat d'imatge.

·        Automatització de tasques, mitjançant la programació de les activitats que volem que realitzen els ordinadors, que constitueixen el cervell i el cor de totes les TIC. Aquesta és una de les característiques essencials dels ordinadors, que en definitiva són "màquines que processen automàticament la informació seguint les instruccions d'uns programes".

·        Interactivitat. Els ordinadors ens permeten “dialogar” amb programes de gestió, videojocs, materials formatius multimèdia, sistemes experts específics... Aquesta interacció és una conseqüència que els ordinadors siguen màquines programables i siga possible definir el seu comportament determinant les respostes que han de donar davant les diferents accions que realitzen davant ells els usuaris.

·        Homogeneïtzació dels codis emprats per al registre de la informació mitjançant la digitalització de tot tipus d'informació: textual, sonora, icònica i audiovisual. Amb l'ús dels equips adequats es pot captar qualsevol informació, processar-la i finalment convertir-la a qualsevol format per a emmagatzemar-la o distribuir-la. Així per exemple, hi ha programes de reconeixement de caràcters que lligen i converteixen en veu els textos, programes de reconeixement de veu que escriuen al dictat, escáners i càmeres digitals que digitalitzen imatges...

·        Instrument cognitiu que potencia les nostres capacitats mentals i permet el desenvolupament de noves maneres de pensar.

     Vídeo sobre les tic i les seues aportacions a la societat:

Limitacions de les TIC.

L'expansió de les TIC en tots els àmbits i estrats de la nostra societat s'ha produït a gran velocitat, i és un procés que contínua ja que van apareixent sense parar nous elements tecnològics.

No obstant açò, malgrat aquestes magnífiques credencials que fan de les TIC instruments altament útils per a qualsevol persona, i per descomptat imprescindibles per a tota empresa, existeixen diverses circumstàncies que dificulten la seua més àmplia difusió entre totes les activitats i capes socials:

·        Problemes tècnics: incompatibilitats entre diversos tipus d'ordinador i sistemes operatius, l'ample de banda disponible per a Internet (insuficient encara per a navegar amb rapidesa i visualitzar vídeo de qualitat on-line), la velocitat encara insuficient dels processadors per a realitzar algunes tasques (reconeixement de veu perfeccionat, traductors automàtics...)

·        Falta de formació: la necessitat d'uns coneixements teòrics i pràctics que totes les persones han d'aprendre, la necessitat d'aptituds i actituds favorables a la utilització d'aquestes noves eines (alfabetització en TIC).

·        Problemes de seguretat. Circumstàncies com el risc que es produïsquen accessos no autoritzats als ordinadors de les empreses que estan connectats a Internet i el possible robatori dels codis de les targetes de crèdit en comprar en les tendes virtuals, frena l'expansió del comerç electrònic i d'un major aprofitament de les possibilitats de la Xarxa.

·        Barreres econòmiques. Malgrat el progressiu abaratiment dels equips i programes informàtics, el seu preu encara resulta prohibitiu per a moltes famílies. A més, el seu ràpid procés d'obsolescència aconsella la renovació dels equips i programes cada quatre o cinc anys.

·        Barreres culturals: l'idioma dominant, l'anglès, en el qual vénen moltes referències i informacions d'Internet (hi ha moltes persones no ho coneixen); la tradició en l'ús d'instruments tecnològics avançats (inexistent en molts països poc desenvolupats), etc.